“No, no cal, ja tenim el nom al Registre Mercantil”. Aquesta és una de les afirmacions que els empresaris i emprenedors ens comenten amb més freqüència. Recentment han constituït una societat i creuen que poden operar lliurement fent servir la denominació en exclusiva de diverses maneres que consideren cobertes per aquella raó social.

Però, per què s’han de protegir el nom comercial i la marca si ja es té la denominació social?

Les denominacions socials identifiquen a una persona jurídica en el tràfic mercantil com a subjecte de drets i obligacions en totes les seves relacions jurídiques, és a dir, s’utilitzen en situacions com signar contractes, emetre factures, pagar impostos, etc. L’organisme encarregat de gestionar-les és el Registre Mercantil, que valora l’aptitud registral d’aquella denominació de conformitat amb un seguit de normes i inscriu els fets i actes relatius als empresaris individuals i a les societats mercantils.

Per la seva part, els noms comercials són signes que identifiquen a les pròpies empreses en el tràfic mercantil, i les marques distingeixen en el mercat els productes i/o serveis d’una empresa dels d’altres. Els dos títols els atorga, a nivell nacional, la Oficina Espanyola de Patents i Marques.

Per entendre millor aquestes figures, veiem el següent exemple.

Una societat dedicada a la venda de roba i accessoris té:

• la denominació social: Maximo Diurny Confecciones, S.L. constituïda per al desenvolupament de l’activitat de fabricació i comercialització de productes tèxtils, calçat, accessoris i complements;
• el nom comercial: Maximo Diurny (amb un logotip) per a promocionar els seus establiments comercials; i,
• diverses marques a través de les quals ofereix els seus productes al públic consumidor, per exemple, MaxDHome (línia de productes per la llar), MaxDGlamour (línia de productes per adults), MaxDKids (línia de productes pera nens) i MaxDExpress (serveis d’entrega de mercaderies a domicili).

Com s’aprecia en el cas anterior, les denominacions socials, els noms comercials i les marques satisfan funcions diverses i, per això, estan sotmesos a un diferent règim jurídic que exigeix una protecció adequada a la seva naturalesa.

A més, una denominació pot ser apta per a constituir una denominació social i no ser admissible com a marca i viceversa. Per exemple, una denominació social pot no qualificar com a marca perquè aquella denominació no sigui distintiva, o estigui formada per una paraula descriptiva, o bé perquè indiqui un origen geogràfic o simplement perquè ja estigui registrada per un tercer com a marca. I, en el seu cas, una marca formada per paraules pot no ser acceptada com a denominació social en el registro mercantil per no complir amb la normativa vigent, per exemple, quan la denominació social que aspira a ser inscrita utilitzi les mateixes paraules que una altra ja inscrita en diferent ordre, gènere o numero.

Davant de tan àmplia casuística, és evident que en la pràctica les denominacions socials, noms comercials i marques poden col.lisionar en el tràfic mercantil creant confusió en els consumidors. Per evitar conflictes comercials o altres inconvenients és aconsellable definir des del començament una bona estratègia en matèria de propietat industrial que inclogui, per exemple, la realització de recerques de drets anteriors que puguin ser un obstacle registral o bé la sol·licitud simultània de la denominació social en el registre mercantil i de la sol·licitud de nom comercial i/o marca en la oficina de marques corresponent.

Per donar resposta a tot el que hem exposat anteriorment, els convidem a contactar amb nosaltres. Els oferirem el millor assessorament en relació amb la protecció de les seves denominacions corporatives (denominacions socials, marques, noms comercials) i altres actius en matèria de propietat industrial i intel·lectual.